L'Associació Pro Drets Humans d'Andalusia (APDHA) ha documentat la mort de 1.167 persones que van perdre la vida en el trajecte des d'Àfrica a Espanya durant el 2006. No obstant això, aclareix que “mai” se sabrà el nombre exacte de morts i calcula que aproximadament van poder ser 7.000 persones les que van morir.
Pel que fa l’evolució en poques dècades, Espanya ha passat de ser un país netament emissor d' emigrants a ser receptor d 'un intens flux migratori. A partir del 1973, amb la crisi del petroli, l' emigració d 'espanyols a l'estranger començà a deixar de ser significativa i es va produir el retorn de molts emigrants espanyols que es manté avui dia. Es creu que ha estat forçat per l 'augment de l' atur que va colpejar a gairebé tots els països d'acollida.
El restabliment de la democràcia va coincidir amb una fase de relatiu equilibri en els saldos migratoris nets, que es va perllongar fins a mitjans de la dècada dels noranta.
El percentatge d' immigrants procedents de les diferents regions del món és incert degut principalment a què bona part dels estrangers censats a Espanya poden compartir més d' una nacionalitat. Existeixen nacionals francesos, portuguesos, italians i alemanys nascuts a Iberoamèrica o altres regions del món que comparteixen diferents orígens.
La població estrangera se sol concentrar en les zones de major dinamisme econòmic del país, i per tant amb major necessitat de mà d'obra. Així, les zones d'Espanya amb major proporció d' immigrants són Madrid i la seva àrea d'influència, l' arc mediterrani i les illes.
