La més nombrosa
Aida Castellà, Aleix Costa, Laura Guix, Sergi Peroliu
2n ESO
En aquest article explicarem com arriben i amb quins mitjans arriben els immigrants marroquins.
Com que l’activitat inicial començava amb l’arribada amb pastera d’uns immigrants sub-saharians, ens ha semblat interessant buscar informació real sobre l’arribada dels marroquins a l’estat espanyol. Volem saber la veritat i trencar molts tòpics que ens arriben a través dels mitjans de comunicació.
Al final de l’article explicarem com, malgrat això, molts d’aquests immigrants es volen quedar.
L’ARRIBADA
Els immigrants poden entrar a Espanya de forma il•legal o legal. Legalment poden venir amb avió, bus, cotxe, tren i vaixell. De forma il•legal poden arribar amb pastera, però no es tant abundant com ens fan creure els mitjans de comunicació.
COM HO FAN PER VENIR I QUEDAR-SE?
Per venir i viure a Espanya un marroquí necessita diners pel viatge, passaport amb visat per entrar al país i un permís de residència.
El permís de residència pot ser de dos tipus:
- temporal (per 90 dies)
- de llarga durada(per 5 anys i després es pot renovar i fins potser quedar-se per sempre)
Actualment, un estranger per poder tenir permís de residència ,moltes vegades, necessita tenir permís de treball.
El meu pare té el passaport per 5 anys. Jo el tinc per 3 anys, com tots els menors d’edat.
Ell m’ha explicat que quan va venir a Espanya, fa uns 10 o 11 anys, sols es necessitava el passaport, i que el permís de residència i el de treball els aconseguies un cop al país.
L’immigrant que té permís de residència, és un immigrant legal.
INFORMACIÓ:
Segons el padró d’habitants de Catalunya hi ha 120.207 marroquins, quasi 16.000 més que no els que compta el Ministeri d’interior espanyol.
En aquest grup, amb un 76% d’individus en edat laboral, hi ha majoria d’homes
(64,96%); com que al país d’origen les dones no poden emigrar fora del marc familiar, de primer ve l’home i més endavant la dona i els fills.
La majoria dels nouvinguts són homes joves sense gaire especialització. Treballen en la venda ambulant, la construcció, la confecció i l’agricultura.
A Catalunya aquests nous immigrants són majoritàriament d’origen nord-africà, sobretot marroquins. Tot i que les onades migratòries procedents de països “del sud” s’inicien ja als anys 60, no és fins més endavant, als anys 70, que coincidint amb les restriccions que els països centreeuropeus imposen a la immigració i la promulgació de la Llei de drets i llibertats dels estrangers a Espanya, la immigració de procedència magribí es consolida en pràcticament totes les províncies catalanes.
ETAPES DE LA IMMIGRACIÓ MARROQUINA
Període 1960-1975
A Espanya, durant l’època franquista, els immigrants magrebins no venien a Espanya i s’estimaven més altres llocs d’ Europa com: França, Alemanya, Països Baixos o Bèlgica.
Període 1975-1986
Aquesta etapa va començar amb les restriccions que França i Alemanya imposen als marroquins que pretenen entrar al seu país. Així es va crear un “embassament” als Pirineus i es van començar a establir a Catalunya.
Període 1986-1992
Aquesta etapa es caracteritza per la implantació d’una política restrictiva contra la immigració marroquina a l’estat espanyol. Altres països també ho van implantar.
CAUSES DE LA IMMIGRACIÓ
Algunes de les causes són:
• Polítiques: són migracions que es dónen en moments concrets de la història i sempre són forçades com els jueus d’alemanya, els bosnis, el conflicte de Kosovo ...
• Religioses: són semblants a les produïdes per causes polítiques com l’expulsió dels moriscos t’Espanya.
• Econòmiques: són les més importants i generen moviments de països i regions pobres a altres zones més riques. De vegades es produeixen dintre del mateix estat, del camp a la ciutat degut al deteriorament dels recursos naturals en el lloc d’origen; algunes causes són la manca de terra cultivable per desertització, la sobreexplotació forçada de terrenys poc productius, la contaminació i salinització de les fonts i pous d’aigua potable... Altres vegades es produeixen entre països, els motius acostumen a ser: l’atur, els sous molt baixos que no els permet viure i la
• necessitat de millorar el seu nivell de vida.
• Culturals: són moviments migratoris a la recerca de lleure, formació o cultura.
• Naturals: Aquests moviments responen a sequeres, inundacions, terratrèmols... i acostumen a tenir com a destinació països veïns geogràficament.
CONCLUSIÓ
- Fent aquest treball hem après coses noves sobre la immigració i hem descobert que no tots els immigrants vénen amb pastera. També hem après coses noves sobre les causes i com s’ho fan per legalitzar-se. També hem pogut descobrir quines són les comunitats que tenen més immigració marroquina.
Webs consultats
