dimecres, 29 d’abril del 2009

EMIGRACIÓ A ESPANYA

Esther Casalí, Felipe Guio i Paula Contreras
2n ESO

L'Associació Pro Drets Humans d'Andalusia   (APDHA) ha documentat la mort de 1.167 persones que van perdre la vida en el trajecte des d'Àfrica a Espanya durant el 2006. No obstant això, aclareix que “mai” se sabrà el nombre exacte de morts i calcula que aproximadament van poder ser 7.000 persones les que van morir.

Pel que fa l’evolució en poques dècades, Espanya ha passat de ser un país netament emissor d' emigrants a ser receptor d 'un intens flux migratori. A partir del 1973, amb la crisi del petroli, l' emigració d 'espanyols a l'estranger començà a deixar de ser significativa i es va produir el retorn de molts emigrants espanyols que es manté avui dia. Es creu que ha estat forçat per l 'augment de l' atur que va colpejar a gairebé tots els països d'acollida.

El restabliment de la democràcia va coincidir amb una fase de relatiu equilibri en els saldos migratoris nets, que es va perllongar fins a mitjans de la dècada dels noranta.

El percentatge d' immigrants procedents de les diferents regions del món és incert degut principalment a què bona part dels estrangers censats a Espanya poden compartir més d' una nacionalitat. Existeixen nacionals francesos, portuguesos, italians i alemanys nascuts a Iberoamèrica o altres regions del món que comparteixen diferents orígens.

 La població estrangera se sol concentrar en les zones de major dinamisme econòmic del país, i per tant amb major necessitat de mà d'obra. Així, les zones d'Espanya amb major proporció d' immigrants són Madrid i la seva àrea d'influència, l' arc mediterrani i les illes. 

En el cas dels immigrants comunitaris, molts busquen el poder gaudir d' un clima més suau que el dels seus països d' origen; d'aquesta manera, els residents de la UE se solen concentrar en les costes de Llevant, Andalusia, Balears i Canàries. Per contra, les regions amb menor proporció d' immigrants en el 2005 són Extremadura (2,3% enfront del 8,46% nacional), Astúries (2,5%), Galícia (2,5%), País Basc (3 , 4%), Castella i Lleó (3,6%) i Cantàbria (3,7%). Cal assenyalar que el 44,81% de tots els immigrants censats a Espanya es reparteixen entre només tres províncies (Madrid, Barcelona i Alacant).
Per nacionalitats, les més presents són la marroquina, la romanesa, l'equatoriana, la britànica i la colombiana. 
A la taula següent es descriu el creixement registrat per les comunitats d'immigrants més grans d'Espanya en el 2007, i entre els censos de 2001 i 2006. Les que més van créixer en aquest període van ser la paraguaiana (+2.980%, encara que partint des de nivells molt baixos), la boliviana (+2.012%) i la romanesa (+1.187%). 
Les conclusions que hem arribat han set que l’emigració és molt abundant depèn en quin país sobretot a Espanya, que normalment les persones immigrants provenen de llocs on hi ha més pobresa com per exemple: Àfrica, Xina, Marroc, Sud-Amèrica..., també hem pensat que emigrar del teu país és molt complicat, perquè deixes la teva família al teu país i t’ has de buscar la vida en un país que no coneixes.

dilluns, 27 d’abril del 2009

LA IMMIGRACIÓ DES DEL MARROC

La més nombrosa
Aida Castellà, Aleix Costa, Laura Guix, Sergi Peroliu
2n ESO
En aquest article explicarem com arriben i amb quins mitjans arriben els immigrants marroquins.
Com que l’activitat inicial començava amb l’arribada amb pastera d’uns immigrants sub-saharians, ens ha semblat interessant buscar informació real sobre l’arribada dels marroquins a l’estat espanyol. Volem saber la veritat i trencar molts tòpics que ens arriben a través dels mitjans de comunicació.
Al final de l’article explicarem com, malgrat això, molts d’aquests immigrants es volen quedar.
L’ARRIBADA
Els immigrants poden entrar a Espanya de forma il•legal o legal. Legalment poden venir amb avió, bus, cotxe, tren i vaixell. De forma il•legal poden arribar amb pastera, però no es tant abundant com ens fan creure els mitjans de comunicació.
COM HO FAN PER VENIR I QUEDAR-SE?
Per venir i viure a Espanya un marroquí necessita diners pel viatge, passaport amb visat per entrar al país i un permís de residència.
El permís de residència pot ser de dos tipus:
- temporal (per 90 dies)
- de llarga durada(per 5 anys i després es pot renovar i fins potser quedar-se per sempre)
Actualment, un estranger per poder tenir permís de residència ,moltes vegades, necessita tenir permís de treball.
El meu pare té el passaport per 5 anys. Jo el tinc per 3 anys, com tots els menors d’edat.
Ell m’ha explicat que quan va venir a Espanya, fa uns 10 o 11 anys, sols es necessitava el passaport, i que el permís de residència i el de treball els aconseguies un cop al país.
L’immigrant que té permís de residència, és un immigrant legal.
INFORMACIÓ:
Segons el padró d’habitants de Catalunya hi ha 120.207 marroquins, quasi 16.000 més que no els que compta el Ministeri d’interior espanyol.
En aquest grup, amb un 76% d’individus en edat laboral, hi ha majoria d’homes
(64,96%); com que al país d’origen les dones no poden emigrar fora del marc familiar, de primer ve l’home i més endavant la dona i els fills.
La majoria dels nouvinguts són homes joves sense gaire especialització. Treballen en la venda ambulant, la construcció, la confecció i l’agricultura.
A Catalunya aquests nous immigrants són majoritàriament d’origen nord-africà, sobretot marroquins. Tot i que les onades migratòries procedents de països “del sud” s’inicien ja als anys 60, no és fins més endavant, als anys 70, que coincidint amb les restriccions que els països centreeuropeus imposen a la immigració i la promulgació de la Llei de drets i llibertats dels estrangers a Espanya, la immigració de procedència magribí es consolida en pràcticament totes les províncies catalanes.
ETAPES DE LA IMMIGRACIÓ MARROQUINA
Període 1960-1975
A Espanya, durant l’època franquista, els immigrants magrebins no venien a Espanya i s’estimaven més altres llocs d’ Europa com: França, Alemanya, Països Baixos o Bèlgica.
Període 1975-1986
Aquesta etapa va començar amb les restriccions que França i Alemanya imposen als marroquins que pretenen entrar al seu país. Així es va crear un “embassament” als Pirineus i es van començar a establir a Catalunya.
Període 1986-1992
Aquesta etapa es caracteritza per la implantació d’una política restrictiva contra la immigració marroquina a l’estat espanyol. Altres països també ho van implantar.
CAUSES DE LA IMMIGRACIÓ
Algunes de les causes són:
• Polítiques: són migracions que es dónen en moments concrets de la història i sempre són forçades com els jueus d’alemanya, els bosnis, el conflicte de Kosovo ...
• Religioses: són semblants a les produïdes per causes polítiques com l’expulsió dels moriscos t’Espanya.
• Econòmiques: són les més importants i generen moviments de països i regions pobres a altres zones més riques. De vegades es produeixen dintre del mateix estat, del camp a la ciutat degut al deteriorament dels recursos naturals en el lloc d’origen; algunes causes són la manca de terra cultivable per desertització, la sobreexplotació forçada de terrenys poc productius, la contaminació i salinització de les fonts i pous d’aigua potable... Altres vegades es produeixen entre països, els motius acostumen a ser: l’atur, els sous molt baixos que no els permet viure i la
• necessitat de millorar el seu nivell de vida.
• Culturals: són moviments migratoris a la recerca de lleure, formació o cultura.
• Naturals: Aquests moviments responen a sequeres, inundacions, terratrèmols... i acostumen a tenir com a destinació països veïns geogràficament.
CONCLUSIÓ
- Fent aquest treball hem après coses noves sobre la immigració i hem descobert que no tots els immigrants vénen amb pastera. També hem après coses noves sobre les causes i com s’ho fan per legalitzar-se. També hem pogut descobrir quines són les comunitats que tenen més immigració marroquina.
Webs consultats

dimarts, 21 d’abril del 2009

MITJANS DE TRANSPORT USATS PELS IMMIGRANTS

Què fan per arribar i quedar-se?
Gemma, Anna, Àngel, Ruben i Joan Ruben 
2n.ESO
Ens pensem que la majoria dels immigrants arriben amb pastera. Però, això és veritat?
No.  Només l’1 % dels immigrants arriba amb pastera.
TRENCANT TÒPICS
Un de cada 100 immigrants entra a Espanya en cayuco o en pastera, dos de cada 3 ho fan en avió, després hi ha els que entren per mitjans terrestres.
Depèn dels països d’origen, doncs, els immigrants arriben per mar, amb camió, amb tren...
No tots els immigrants són pobres. Alguns immigrants del nord d’ Europa vénen amb els diners justos per poder pagar un bitllet d’avió o d’autocar d’anada. Quan la policia els pregunta si son immigrants, ells fan veure que son turistes.
Els immigrants que provenen d’Amèrica del sud (que en total són un 38,05%,) vénen amb avió i amb vaixells antics i en mal estat.
Els immigrants que provenen de l’Àfrica negra representen el 19,62%.
COMUNITATS QUE ARRIBEN EN PASTERA
Les comunitats d’immigrants que solen arribar amb pastera són les del nord d’Àfrica.
Tot i que pensem que la immigració que arriba amb pastera és la més abundant, no és així, menys de l’1% dels immigrants que arriben a Espanya ho fan amb aquest transport.
Aquest, no és un transport segur. A més, les màfies fan pagar molts diners als immigrants per transportar-los amb una pastera amb males condicions i no els asseguren que arribin amb vida al país desitjat o que els agafi la policia en arribar a la costa.
COMUNITATS QUE ARRIBEN EN AVIÓ
Els romanesos són la comunitat que més usa l’avió com a mitjà de transport per arribar a Espanya.
El que fan per poder-se quedar és comprar un bitllet d’anada i tornada al seu país, per així poder demostrar que són turistes (encara que sigui mentida). A més, a les agències de viatges on compren aquest bitllet (al seu país) ja els preparen pel que els podria demanar la policia a l’aeroport i així tornar a demostrar que són turistes.
COMUNITATS QUE ARRIBEN PER MITJANS TERRESTRES
També hi ha immigrants que poden arribar al seu destí amb mitjans terrestres. Alguns s’amaguen en camions que van a embarcar al nord del continent africà i al cap de cents de quilòmetres penjats sobre l’asfalt trepitgen territori espanyol gràcies a què el conductor es para a descansar en una àrea de servei.
Però la guàrdia civil té un censor de freqüència cardíaca que es col•loca als vehicles i marca en una pantalla si hi ha gent amagada a la càrrega i, si n’hi ha, a la zona del vehicle en la qual estan. Això ho fan després d’haver passat el primer control de documentació de la policia nacional i després de passar-ne un altre de la guàrdia civil en què es mira la mercaderia.
CAS ANECDÒTIC
És el cas d’una parella que volia venir a Espanya però els faltaven diners. El noi va viatjar com a passatger i portava una caixa d’1m x 1m com a equipatge. En arribar a Espanya es va veure que dins la caixa hi viatjava una noia, que suposadament era la seva dona.
CONCLUSIÓ
El que ja sabíem sobre els immigrants és que vénen aquí il·legalment per la qualitat de vida que nosaltres tenim (feina, casa, aliments, aigua...) i que ells als seus països no tenen.
Però el que no coneixíem tant són els esforços que fan per poder-se quedar aquí, al país que tant havien somiat.
Per exemple, els que arriben en avió, com uns suposats turistes; amb el passaport en regla; dos bitllets (un d’anada i un de tornada al seu país); la reserva d’un hotel; diners per poder sobreviure uns quants dies a Espanya i moltes mentides preparades. O els que arriben en camió o tren, com arrisquen la seva vida venint cap aquí dins les mercaderies, o sota aquests vehicles... També els que arriben amb pastera, la quantitat de diners que han de pagar a les màfies, i que ni tansols els asseguren que arribin amb vida al país desitjat.
Webs consultades
Subscriure's a: Missatges (Atom)